Vol. 2017, núm. 3

Els catàlegs són la nostra carta de presentació, són allò que defineix les biblioteques, i és també un dels principals elements que marca estàndards de qualitat. Però és sobretot la principal eina de treball que tenen els nostres usuaris, i és també la principal peça de l'engranatge que posa en relació les seves necessitats i expectatives amb el que nosaltres els podem oferir. De fet, el catàleg ja és el més gran i més important element d'intermediació que tenim avui en dia entre totes les persones que formen part de la nostra comunitat bibliotecària (usuaris i professionals). No obstant això, penso fermament que al catàleg se li ha obviat (espero que no d'una forma malintencionada) aquesta funció d'intermediació, per a ser només un simple i escàs registre d'allò que tenim a les nostres biblioteques.

Ja fa temps que s'ha perdut una excel·lent oportunitat de fidelitzar a una bona colla d'usuaris (avançats, experts), que no han trobat als catàlegs respostes a les seves necessitats, i com no podia ser d'altra manera, han acabat anant a altres paratges. Ara cal desfer el camí, i ens és del tot indispensable començar a dotar de contingut i de sentit els catàlegs de gestionem. I omplir-los de tota la informació que poguem; de tota. Les RDA sembla que ens hi obligaran... Avancem a cops, a obligacions, quan ja en l'actual estructura (ISBD + MARC21) hi ha opcions i possibilitats d'incorporar moltes millores a les fitxes: títols uniformes, notes de contingut, etc. Només era una qüestió de voluntat, de posar-nos-hi. I en la bona voluntat ens hem quedat. De veritat no val la pena fer una nota de contingut amb totes (totes) les ponències d'unes jornades si després això els serveix als nostres usuaris per a recuperar-les i usar-les? De veritat que hem tingut aquesta falta de voluntat de servei? Ara tots a córrer amb una nova normativa que ens hi obliga...

Amb tot, la millora de la qualitat dels nostres catàlegs té evidents beneficis en les nostres biblioteques:

  • D'una banda, oferim molta més informació als nostres usuaris; excepte el contingut, el percentatge d'informació a les fitxes puja. No serveix de res ensenyar només una part de la informació, i amagar-ne molta més per una qüestió de forma. Té sentit, per exemple, amagar autors?
  • Es millora la recuperació. És conseqüència del primer punt. Com que s'afegeix més informació, amb el seus corresponents encapçalaments i etiquetatge, s'aconsegueix com a resultat millors cerques, més precises, més pertinents i amb una reducció del silenci.
  • Es creen relacions entre registres, tot dotant-los d'una major càrrega semàntica i de sentit. A això hi ajuda, per exemple, afegir de forma sistemàtica títols uniformes de les traduccions.

Però hi ha un benefici que fins ara és només percebut, i del qual encara no sé com poder-ne aconseguir dades estadístiques que me'l confirmin. És tracta de la fòrmula que a més i millor catàleg, més ús del fons, més préstecs, i per tant una xifra més elevada per a poder justificar amb més raonaments i arguments la nostra existència i la nostra viabilitat. Veig que hi ha correlació (de fet a la feina ho estem veient), però no sé com extreure la dada que em demostri que si milloro un registre del catàleg, aquest té més números de sortir en préstec. Algú m'ajuda?